El Senyor m’il·lumina i em salva:
qui em pot fer por?
El Senyor és el mur que protegeix la meva vida:
qui em pot esfereir?
Ni que acampés contra mi tot un exèrcit,
el meu cor no temeria;
per més que em declaressin la guerra,
jo em sentiria confiat.
Una cosa he demanat al Senyor
i la desitjo amb tota l’ànima:
poder viure a la casa del Senyor
tots els dies de la vida,
per fruir-hi de l’encís del Senyor
i vetllar pel seu temple.
Ell m’amaga al seu costat
en dies de desgràcia;
m’encobreix al recer de casa seva,
em porta dalt la roca inaccessible.
Escolta, Senyor, escolta el meu clam,
compadeix-te de mi, respon-me.
De part teva, el cor em diu:
«Busca la meva presència!»
Buscar-la és el que vull, Senyor!
No t’amaguis lluny de mi!
No siguis sever fins a rebutjar el teu servent,
tu que ets el meu ajut!
No em deixis mai abandonat,
Déu meu, salvador meu!
Si mai m’abandonessin pare i mare,
el Senyor em recolliria.
Ensenya’m, Senyor, la teva ruta,
condueix-me per camins planers.
N’estic cert, fruiré en el país de la vida
de la bondat que em té el Senyor.
Espera en el Senyor;
sigues valent, que el teu cor no defalleixi.
Espera en el Senyor.(del Salm 27)
